divendres, 27 de setembre del 2013

ÈPOCA MEDIEVAL (SEGLES XIII-XV). RAMON LLULL. PROSA RELIGIOSA, DIDÀCTICA I SATÍRICA



Naixement de la prosa literària
Prosa didàctica, religiosa i moralitzant
o   Gran interès per propagar la doctrina cristiana ð lluita contra heretgies, conversió de creients d’altres religions, control ideològic del poble.
o   Religiositat: presència del sentiment de devoció a la divinitat.
o   Moralització: orientació de l’opinió i la conducta en favor dels valors ètics (és a dir, els cristians).
o   Didactisme: voluntat de fer entenedors els valors ètics i morals.

Gèneres i recursos
Gèneres:
o   Faula: narració protagonitzada per animals personificats que transmet una lliçó moral.
o   Exemple o conte: conté una lliçó moral.
o   Sermó: exposició oral sobre preceptes morals i doctrinals.
o   Poema didàctic: poesia destinada a memoritzar preceptes morals i doctrinals.

Recursos:

o   El seu ús és necessari per tal de cridar l’atenció del públic analfabet. Els més usats són: interrogació retòrica, sentència, lliçó moral, gradació, anàfora, bimembració, paral·lelisme, enumeració i rima.

Ramon Llull (Mallorca, 1232?-1315?)
o   Primer gran escriptor de la literatura catalana. Va elevar el català a la categoria de llengua de cultura i és considerat el creador del català literari.

o   Vida:

o   Etapa cortesana fins als trenta anys: senescal a la cort de Jaume ii, matrimoni amb Blanca Picany, aventures amoroses i poemes trobadorescs dedicats a les seves amants.
o   Aparició de Crist ð abandonament de la vida mundana i inici d’una intensa vida espiritual que es concreta en tres punts:
§  Treball missioner a terres d’infidels.
§  Redacció de llibres per tal de convertir-los.
§  Creació d’escoles de llengües orientals per facilitar-ne l’adoctrinament.
o   “Art”: doctrina filosòfica lul·liana.

o   Les llengües de Llull:
o   Llatí: llengua de cultura
o   Àrab: llengua dels infidels que vol convertir
o   Català: perquè la seva obra arribi al poble
o   Provençal: poesia trobadoresca que va escriure en la seva etapa cortesana
o   Només es conserven les obres escrites en català i llatí.

o   La prosa lul·liana:
o   Sintaxi apta i flexible per a l’argumentació.
o   Creació de lèxic propi per expressar conceptes abstractes amb la incorporació de cultismes (fortitudo), ús de la derivació per crear paraules noves (apropincació) i evolució forçada de paraules llatines per convertir-les en patrimonials (tristícia).

o   Obra:
o   Obres filosòfiques i científiques:
§  Art abreujada de trobar la veritat

o   Obres místiques:
§  Llibre de contemplació en Déu
§  Llibre d’Amic i Amat (inclòs en el Blanquerna)

o   Obres didàctiques:
§  Llibre de l’ordre de cavalleria
§  Doctrina pueril
§  Llibre de gentil i els tres savis

o   Obres narratives:
§  Llibre d’Evast e Aloma i de Blanquerna son fill (organització de la societat des del punt de vista cristià)
§  Fèlix o Llibre de meravelles (inclou el Llibre de les bèsties, en què s’analitza l’organització de la societat quotidiana)

o   Obres poètiques:
§  Lo Desconhort
§  Cant de Ramon

Arnau de Vilanova
o   Metge de la cort catalana. Va destacar pels seus discursos contra l’excessiva riquesa dels eclesiàstics i per les opinions polítiques que consideraven els reis del casal d’Aragó els capdavanters d’una reforma religiosa a Occident. Conegut també pel seu discurs apocalíptic.

Francesc Eiximenis
o   Frare franciscà amb gran influència en la vida religiosa de l’època.
o   Obra més representativa: Lo Crestià, gran enciclopèdia (tretze llibres, se’n conserven quatre) sobre la ideologia cristiana amb intencions divulgatives i morals.

Sant Vicent Ferrer
o   Frare dominicà amb gran fama com a orador. Predicà per tot Europa i prengué part en el Compromís de Casp.
o   Es conserven molts dels seus sermons gràcies als reportadors que l’acompanyaven.
o   Estil:
o   Llenguatge col·loquial i popular.
o   Escenificació i gesticulació de part dels seus discursos.
o   Actualització dels passatges bíblic per fer-los més entenedors.
o   Ús de recursos retòrics repetitius per facilitar la memorització de les principals idees.
o   Ús d’exemples, comparacions, onomatopeies i hipèrboles.

Literatura satírica
o   Propugna un moralisme diferent, en el qual la ironia i l’humor conviden a considerar des de diferents punts de vista el sistema de valors de la societat medieval.
Anselm Turmeda
o   Franciscà convertit a l’Islam.
o   Obres:
o   Llibre de bons amonestaments
o   La disputa de l’ase: discussió de l’autor amb un ase en to de sàtira. Intenció: posar en dubte la moral de l’home.

o   Tufha: refutació de la doctrina cristiana en àrab.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada