LO SOMNI

TIRANT LO BLANC

PORTADA DEL TIRANT LO BLANC

GÜELFA

Cinc dames, la principal de les quals ben bé podria ser Güelfa

ESQUEMA TEMA 4

PROSA HUMANÍSTICA I NARRATIVA

El prehumanisme i la llengua: la Cancelleria Reial

(veure temes 2 i 3)

L’esperit humanista

Humanisme: corrent de pensament que aspira al progrés de la humanitat a partir dels valors més intrínsecs de la persona: intel·ligència, raó i coneixement.

Context històric (segle xv):

o   El sistema de valors medieval comença a ser qüestionat

o   Cultura ciutadana, que es caracteritza per ser més profana, cercar l’entreteniment i reflectir la vida en les ciutats.

o   Interès pels autors clàssics

o   Antropocentrisme versus teocentrisme medieval

Prosa humanista:

o   Finalitat moralitzadora

o   Els models morals no són els cristians, sinó els clàssics grecollatins

o   Sintaxi llatina: complexitat sintàctica, estil ampul·lós i solemne, ús de cultismes, etc.

Antoni Canals

o   Frare dominicà deixeble de sant Vicent Ferrer

o   Càrrecs importants en la cort reial

o   Tradueix autors clàssics d’idees properes al cristianisme com Sèneca

o   Obres:

§  Originals: Tractat de confessió

§  Traduccions: De providència (Sèneca)

Bernat Metge

o   Alt funcionari de la Cancelleria Reial, funcionari de la cort.

o   A la mort del rei Joan I, és acusat de certes irregularitats en la seva gestió i empresonat. El 1391, després d’escriure Lo Somni, és alliberat.

o   Obres: idees medievals mesclades amb les humanistes.

§  Obres clarament medievals: Llibre de Fortuna e Prudència.

§  Mentalitat humanista, barrejada amb idees medievals: Valter e Griselda, Lo somni.

o   Lo somni:

§  Finalitat: defensar-se de les acusacions rebudes per tal d’obtenir la restitució en els càrrecs.

§  Forma dialogada

§  S’estructura en quatre llibres:

1.       L’autor i el difunt Joan I, que se li ha aparegut en somnis, dialoguen sobre la immortalitat de l’ànima.

2.       Joan I encarrega a Metge la redacció del llibre després d’explicar per què es troba al purgatori.

3.       Discurs de Tirèsies contra les dones.

4.       Metge fa un elogi de la condició femenina que acaba amb un elogi a les darreres reines de la Corona d’Aragó.

La novel·la cavalleresca

o   Idea clau: versemblança, que la diferencia de textos anteriors. Altres: ambientació en una època coneguda i propera, geografia coneguda i qualitats purament humanes dels protagonistes.

Curial e Güelfa

o   Anònima

o   Redactada entre 1435 i 1462

o   Temàtica: amorosa/sentimental i cavalleresca

o   Aparició de personatges reals com el rei Pere el Gran

o   Localització històrica i geogràfica: guerra contra França a finals del segle xiii

o   Tres parts:

§  Llibre primer. Güelfa patrocina i promociona Curial perquè faci mèrits cavallerescos.

§  Llibre segon. Curial participa en nombrosos tornejos, festes i episodis amorosos sota la vigilància de Festa, dama de Güelfa

§  Llibre tercer. Curial viatja a Orient, pateix esclavatge a Tunis i finalment, després de vèncer els turcs, aconsegueix ascendir socialment i casar-se amb Güelfa

Tirant lo Blanc

o   Obra lloada per Cervantes a El Quijote

o   Autor: Joanot Martorell.

§  Petita noblesa valenciana

§  Plets amb diversos enemics (lletres de batalla)

§  Cunyat d’Ausiàs March

§  Viatja a Portugal, Barcelona i Nàpols

o   Tema: proeses d’un cavaller humil que aconsegueix ascendir socialment gràcies als seus mèrits

o   Estructura: cinc parts

§  Aventures de Guillem de Varoic

§  Tirant a Anglaterra: formació i cavalleries individuals, cos a cos

§  Tirant a Sicília i Rodes: estrateg naval, preceptor reial i diplomàtic

§  Tirant a l’imperi grec: general d’un gran exercir de terra. Educació sentimental.

§  (se sol incloure dins l’anterior) Tirant al nord d’Àfrica: tasca missional

o   Trets:

§  Geografia coneguda i real

§  Connexió amb la realitat històrica

§  Els personatges responen a models reals (Tirant i Roger de Flor)

§  Les relacions amoroses són perfectament creïbles

§  Sensualitat i erotisme

§  Sentit de l’humor

§  Accions bèl·liques versemblants

§  Variació lingüística: diversitat de registres

§  Didactisme i moralisme: Tirant com a model

VÍDEO SANT VICENT FERRER

VÍDEO RAMON LLULL

ALGUNS CONSELLS PER PREPARAR L'EXAMEN DE LECTURA

- Primer de tot, acabeu de llegir el llibre ;-)

- Feu un cop d'ull a la biografia de Turmeda que apareix al bloc. 

- Fixeu-vos bé en els aspectes més destacats en l'àmbit de la forma i en el del contingut de la novel·la (arguments que dóna cada un dels participants en la disputa, personatges que intervenen, exemples que s'exposen, etc.).

- Recordeu que no cal llegir la profecia de l'ase.

- I, per acabar, repasseu les diferents parts del comentari de text que hem explicat (vocabulari, tema, argument o resum, estructura, etc.).

Molta sort! 

ANSELM TURMEDA I LA DISPUTA DE L'ASE

BIOGRAFIA I OBRA

Anselm Turmeda neix a Palma, cap al 1355, probablement fill d’una família d’artesans. A Mallorca s’instrueix en gramàtica, lògica i teologia, i ingressa a l’ordre dels franciscans. Es trasllada a Lleida, i estudia teologia, física i astrologia. Cap al 1370 es trasllada a Bolonya, on resideix durant deu anys i on aprofundeix en l’estudi de la teologia. Probablement també fa alguna estada breu a Tarragona i a París.

El poc que sabem de la seva biografia, en la qual es barregen la realitat i la llegenda, prové bàsicament dels llibres que escriu. Així doncs, explica com en algun moment entre 1384 i 1389 (cap als trenta-cinc anys) es converteix a l’islamisme, segons ell, per mitjà de Nicolau Martel, professor seu a Bolonya. Aquest li confessa, en privat, que la vertadera religió, l’única a través de la qual es pot assolir la salvació, és la religió musulmana. Colpit per aquesta revelació, el mallorquí abandona la vida de frare franciscà i es trasllada a Tunis, on a través d’un metge musulmà d’orígen europeu, es converteix a l’islamisme.

La seva apostasia és el fet més interessant de la seva biografia, i és un element literari que es repeteix en tota la seva obra, escrita des de Tunis com a mallorquí arabitzat. A més de les raons que ell mateix dóna, la seva conversió es pot entendre com a un exemple de la crisi espiritual que viu la societat medieval de finals de l’Edat Mitjana; una crisi que veu agreujada quan contempla com dos dels seus col·legues són condemnats a la foguera pels tribunals eclesiàstics de Bolonya. La seva biografia també és un exemple extrem de la complexa relació i les influències mútues entre les dues ribes de la Mediterrània, abans que la situació canviés per l’expansió de l’Imperi Otomà, per una banda, i la consegüent campanya antiislàmica de la monarquia hispànica, per l’altra.

A Tunis, Anselm Turmeda pren el nom d’Abu Muhàmmad Abdàllah Ibn Abdàllah at-Tarjuman al-Mayurqui –Abdal·là el torsimany, el mallorquí–. Coneix diverses llengües europees, i aconsegueix treball com a traductor a la duana del port. Més endavant és nomenat cap de la duana, i posteriorment funcionari del sultà. Es casa amb la filla d’una família benestant de Tunis, i tenen almenys dos fills. Per la seva feina, està constantment en contacte amb mercaders europeus, i es manté informat de l’actualitat dels Països Catalans.

Durant la seva vida com a musulmà, rep diverses cartes de personalitats cristianes com el governador de Mallorca, el papa Benet XIII d’Avinyó, i el rei Alfons V el Magnànim, que el conviden a tornar al cristianisme i el perdonen. Alguns estudiosos han apuntat que aquestes cartes podrien haver estat promogudes per ell mateix, en un intent per tornar a la seva illa natal. Ell, però, mai més es mou de Tunis, on mor en una data desconeguda després de 1423.

La seva obra, escrita en la seva totalitat a Tunis, està íntimament lligada amb els esdeveniments que marquen la seva biografia. Tot i que conté influències àrabs evidents, pertany a l’univers cultural mallorquí i cristià. El 1398 escriu Cobles de la divisió del regne de Mallorques, un llarg poema narratiu de tipus al·legòric que narra la situació política de l’illa. El mateix any escriu Llibre de bons amonestaments, que en la seva major part és una adaptació d’un llibre italià ja existent, amb alguns passatges originals de l’autor com el conegut poema "Elogi dels diners". Aquest llibre, conegut popularment com a "El Fra Anselm", és la seva obra més divulgada, i consisteix en un recull de consells morals escrits en versos de rima fàcil. Malgrat tenir problemes amb la Inquisició, el "Fra Anselm" s’utilitza a les escoles d’arreu dels Països Catalans, i fins ben entrat el segle XIX se’n fan nombroses edicions.

Interessat per l’astrologia des de la seva joventut, entre 1404 i 1407 escriu quatre sèries de profecies en vers, força apreciades pels seus contemporanis. Aquestes profecies, de caràcter astrològic i profètic, tracten temes polítics i religiosos, i tenen un estil volgudament obscur i misteriós. El 1418 escriu la seva obra més extensa, Disputa de l’ase contra frare Anselm Turmeda sobre la natura e noblesa dels animals, una narració satírica d’una gran agilitat expressiva, amb una estructura inspirada en els apòlegs àrabs.

En aquesta obra, el mateix autor discuteix amb un ase sobre la superioritat dels homes sobre els animals. "Frare Anselm" exposa dinou raons, però totes són refutades per l’"Ase Ronyós de la Cua Tallada". Finalment, però, el frare aconsegueix convèncer l’ase, el rei lleó i tota la resta de bèsties, amb l’argument que el fill de Déu s’encarna en home i no en animal. L’obra es publica a Barcelona el 1509, però és condemnada per la Inquisició, perquè tot i la conclusió cristiana, en boca de l’ase apareixen idees molt anticlericals. La prohibició provoca la desaparició de tots els exemplars amb el text original en català. No se’n conserva cap exemplar en català; l’edició és feta sobre una traducció francesa. El fet que la inquisició de Madrid, el 1583 el posàs a l’índex de llibres prohibits degué contribuir a la seva desaparició:

"Tant per raons polítiques (el sistema democràtic d’elegir el rei dels animals...) com religioses (les anècdotes anticlericals de l’Ase en la seva polèmica), no quadrava amb l’ortodòxia catòlica de l’Espanya del XVI".

 Per comparacions amb l’estil del Llibre dels bons amonestaments (1398), se li ha atribuït l’autoria del Llibre de tres (1405-1407), un recull de proverbis i refranys de finalitat moralitzant, molt enginyosos i divertits. La majoria d’experts en l’obra del mallorquí estan d’acord amb la hipòtesi de la seva autoria, malgrat que l’única certesa documentada sobre aquest recull és que és escrit durant el segle XIV i que és imprès per primer cop abans del 1498.

L’any 1420 escriu, en àrab, la seva última obra, que pertany en estil, llengua i temàtica, íntegrament a la literatura islàmica. Porta el títol de Tuhfat al-arib fi ar-radd ala ahl as-salib, normalment abreviada amb el nom de Tuhfa. L’obra, que es podria traduir com "Autobiografia i atac als partidaris de la creu", consta de tres parts. La primera part és autobiogràfica, i representa la major font d’informació sobre la seva joventut i la posterior conversió a l’islamisme. En la segona part del llibre descriu breument la història de Tunis, i lloa els dos sultans que serveix en vida, Abu al-Abbàs Ahmad al-Mustansiri, i el seu fill Abu Faris Abd al-Aziz al-Mutawakkil. En l’ última part, que sofreix modificacions després de la seva mort, escriu una llarga polèmica musulmana contra el cristianisme, on acusa els cristians d’haver deformat la Revelació, un dels arguments tradicionals contra el cristianisme. Des d’un inici aquesta obra gaudeix de cert èxit dins el món musulmà, i apareixen nombroses còpies manuscrites i edicions en àrab, i també diverses traduccions al turc.

Durant alguns segles després de la seva mort, es dóna l’estranya coincidència que, a terres cristianes, és venerat com a màrtir perquè es creu que havia tornat al cristianisme, i al mateix temps, en terres musulmanes, és considerat un santó i la seva tomba és venerada. En tot aquest temps, les llegendes i exageracions distorsionen els fets reals de la seva biografia, i la seva obra, tant per un costat com per l’altre, es coneix de manera molt fragmentada. La volguda ambigüitat moral i el doble joc de la seva producció literària, certament tampoc van ajudar a copsar la vida d’aquest singular autor.

COMENTARIS 

1. Exposats ja els fets, una cosa sembla evident: Anselm Turmeda era un incrèdul, el qual, a conseqüència d’una greu crisi espiritual, perdé la fe cristiana i abraçà la mahomentana com a recurs o fugida, però sense el més petit convenciment. L’anècdota de la confidència de Nicolau Martel a Bolonya segurament és certa, però no n’hi ha prou per a fer experimentar un canvi ideològic tan fonamental en un home tan inteligent com Turmeda. Per altra banda, els fets que acabem de resumir trasllueixen, durant la seva llarga estada a Tunis, una constant vacil·lació entre el desig de tornar a conviure entre cristians –no per penediment de l’apostasia, sinó per enyorança i sens dubte per inadequació a un ambient exòtic, que a la llarga arriba a enutjar– i la manca de força de voluntat per a desemparar una posició llampant i influent, per a renunciar a la vida matrimonial i, possiblement, a una llar. D’això provenen les gestions perquè retorni, acompanyades de perdó, gestions que sens dubte alguna vegada promogué ell mateix o permeté que es fessin a favor seu; però que quan arribava el moment de fer el pas definitiu restaven sense efecte. […]

El realment extraordinari de les dues llegendes independents de Turmeda, la cristiana i la musulmana, és que corresponguin a la doble faç de l’escriptor, venerat durant quatre segles per uns com a màrtir de la fe i pels altres com un docte apologeta mort en olor de santedat, ensems que, a Occident i a Orient, es copiaven i s’imprimien el Libre de bons amonestaments i la Tuhfat. L’home incrèdul i escèptic, pel qual sens dubte res no significaven ni Crist ni Mahoma, féu tan bé la seva comèdia que reeixí a passar a la veneració d’uns i d’altres com a màrtir i com a santó. El seu doble hàbil joc, que no pot dissimular en la seva obra literària quan aquesta s’examina des dels dos vessants, mantingué la seva validesa en la posteritat. Quan hom ha comprès aquest doble joc està en condicions d’entendre bé el cinisme d’aquell consell que dóna Turmeda al Libre de bons amonestaments:

Qui en est món va simplement

certes, va fiançosament;

Déus ha l’homen avorriment

de dues cares.

(Martí de Riquer. "Anselm Turmeda", Història de la Literatura Catalana. Barcelona: Ariel, vol. 2, 1964)

ACCENTS I DIÈRESIS SOLUCIONS

trair, arcaisme, harmònium, complaíem, heroïnòman, rabiüt, egoista, constituïa, proteínic, fiïn, suïn, canviï, contraindicat, cuit, circuit, beneir, reunificar, suant, gratuïtament, fluidament, mèdium, ateisme, traduiria, posseir, deslluïment, succeir, intuïció, reüll, succeiran, constituint, diürètic, lluint, obeïm

ACCENTS I DIÈRESIS EXERCICI

4. Poseu dièresi i/o accent en aquestes paraules, si cal.

trair, arcaisme, harmonium, complaiem, heroinoman, rabiut, egoista, constituia, proteinic, fiin, suin, canvii, contraindicat, cuit, circuit, beneir, reunificar, suant, gratuitament, fluidament, medium, ateisme, traduiria, posseir, deslluiment, succeir, intuicio, reull, succeiran, constituint, diuretic, lluint, obeim

EXERCICI GUIONET SOLUCIONS

Amb guionet: adéu-siau, Vila-seca, mata-rates, barba-ros, penya-segat, Mont-roig, ciència-ficció, nord-oest, sudafricà, barrim-barram

Sense guionet: camatort, exmarit, historicofísic, escuradents, Vilanova, besnét, antireligiós, bocabadat, coliflor, parallamps

EXERCICI GUIONET

1. Escriviu correctament les paraules que teniu a continuació. No oblideu d’escriure el guionet quan calgui.

cama+tort, ex+marit, adéu+siau, Vila+seca, històrico+físic, escura+dents, Vila+nova, mata+rates, barba+ros, bes+nét, penya+segat, Mont+roig, anti+religiós, ciència+ficció, nord+oest, boca+badat, sud+africà, barrim+barram, col+i+flor, para+llamps

ACCENTUACIÓ SOLUCIONS

Exercici 1 

Abans-d’ahir no sé què va passar, però només recordo que després d’arribar a casa vàrem asseure’ns al sofà perquè volíem veure què feien a la tele i ens vàrem adormir. I fins avui, que és dissabte, no ens hem despertat. Jo em trobo bé, no obstant el mal de cap de què em ressento. El Ramon, però, encara té son i es passeja per la masia com una ànima que cerca repòs. Què hauríem de dir que ens ha succeït? Per què hem dormit aquest munt d’hores? És potser perquè en l’últim àpat que férem havíem pres un cafè espès amb un gust estranyament curiós?

Exercici 2

El cotxe es va aturar del tot al semàfor que hi ha a la cantonada dels carrers Còrsega i Sicília. La Maria no sabia perquè. I si no hi havia benzina al dipòsit? I si hi havia algun problema mecànic? Com que no sabia què fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estúpida pretensió que li poguessin resoldre el problema. Després de prémer els números que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles músiques que pretenen ser simpàtiques, però que poden fer perdre la paciència a l’usuari més sofert del món. Finalment, li semblà sentir una veu amb un marcat accent francès, però només li ho semblà, perquè amb la cridòria i els clàxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allò era un caos!

ACCENTUACIÓ EXERCICIS

1. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.

Abans-d’ahir no se que va passar, pero nomes recordo que despres d’arribar a casa varem asseure’ns al sofa perque voliem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat. Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, pero, encara te son i es passeja per la masia com una anima que cerca repos. Que hauriem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perque en l’ultim apat que ferem haviem pres un cafe espes amb un gust estranyament curios?

2. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.

El cotxe es va aturar del tot al semafor que hi ha a la cantonada dels carrers Corsega i Sicilia. La Maria no sabia perque. I si no hi havia benzina al diposit? I si hi havia algun problema mecanic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estupida pretensio que li poguessin resoldre el problema. Despres de premer els numeros que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles musiques que pretenen ser simpatiques, pero que poden fer perdre la paciencia a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent frances, pero nomes li ho sembla, perque amb la cridoria i els claxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allo era un caos!

A-E ÀTONES SOLUCIONS

a) La veu del rapsode omple la sala del monestir mentre els treballadors que la restauren en van davallant plaques de la teulada.

b) Vés traient del cove els albercocs que s’hagin fet malbé i posa’ls a la caixa del racó.

c) L’estiu passat vàrem fer un viatge per Sardenya, però enguany anirem a Empúries, a l’Alt Empordà, perquè arran del naixement de la nostra filla no podem viatjar lluny.

d) Corre una altra vegada cap al celler i digues a l’Esteve que l’ampolla verda només s’omple fins a la meitat.

e) Per veure si la sanefa amb forma de essa ha quedat ben fixada te l’has de mirar pel davant i pel darrere.

f) La jutgessa va admetre el recurs d’empara interposat i va prendre la decisió d’obrir el procediment un altre cop.

g) La Caterina, pobra, encara enyora l’època en què només lluïa maragdes i ametistes.

h) Obre una llauna d’espàrrecs perquè farem una bona amanida d’enciam i n’hi posarem.

A-E ÀTONES EXERCICI

1. Omple els espais buits amb la vocal adient

a) La veu del rapsod... ompl... la sala del mon...stir mentr... els tr...balladors que la restaur...n en van d...v...llant plaques de la t...ulada.

b) Vés tr...ient del cov... els alb...rcocs que s’hagin fet malbé i posa’ls a la caixa del r...có.

c) L’...stiu passat vàr...m fer un viatg... per S...rdenya, però ...nguany anirem a ...mpúri...s, a l’Alt ...mpordà, perquè arran del n...ix...ment de la nostr... filla no podem viatjar lluny.

d) Corr... una altr... vegad... cap al celler i digu...s a l’Estev... que l’ampoll... verd... només s’ompl... fins a la m...itat.

e) Per veur... si la s...nefa amb forma de ess... ha quedat ben fixada te l’has de mirar pel d...vant i pel d...rrer... .

f) La jutgessa va admetr... el recurs d’...mpara interposat i va prendr... la decisió d’obrir el procediment un altr... cop.

g) La Cat...rina, pobr..., ...ncar... ...nyora l’època en què només lluïa m...ragdes i am...tistes.

h) Obr... una llauna d’espàrr...cs perquè f...rem una bona am...nida d’enciam i n’hi posarem.

O-U ÀTONES SOLUCIONS

floreta: flor
bondat: bo
garrotada: garrot
punxegut: punxa
foguera: foc
rejovenir: jove
joventut: jove
fullejar: full
follia: foll
foscor: fosc
fumera: fum
cartolina: cartó/cartró
sordesa: sord
dotzena: dotze
joguina: joc
pobresa: pobre/a
sortejar: sort
tossuderia: tossut
ullada: ull
fusteria: fusta
collada: coll
portalada: porta
poruc: por
plomall: ploma

O-U ÀTONES EXERCICI

1. Completeu amb o o u aquestes paraules i escriviu una paraula de la mateixa família que tingui una o o
una u tòniques.

floreta: flor

b...ndat:

garr...tada:

p...nxegut::

f...guera:

rej...venir:

j...ventut:

f...llejar:

f...llia:

f...scor:

f...mera:

cart...lina:

s...rdesa:

d...tzena:

j...guina:

p...bresa:

s...rtejar:

toss...deria:

...llada:

f...steria:

c...llada:

p...rtalada:

p...ruc:

pl...mall:

ANSELM TURMEDA

SANT VICENT FERRER

RAMON LLULL

ELS PAISATGES DE LLULL

Miramar

Randa

Cova de Randa

ÈPOCA MEDIEVAL (SEGLES XIII-XV). RAMON LLULL. PROSA RELIGIOSA, DIDÀCTICA I SATÍRICA

Naixement de la prosa literària

Prosa didàctica, religiosa i moralitzant

o   Gran interès per propagar la doctrina cristiana ð lluita contra heretgies, conversió de creients d’altres religions, control ideològic del poble.

o   Religiositat: presència del sentiment de devoció a la divinitat.

o   Moralització: orientació de l’opinió i la conducta en favor dels valors ètics (és a dir, els cristians).

o   Didactisme: voluntat de fer entenedors els valors ètics i morals.

Gèneres i recursos

Gèneres:

o   Faula: narració protagonitzada per animals personificats que transmet una lliçó moral.

o   Exemple o conte: conté una lliçó moral.

o   Sermó: exposició oral sobre preceptes morals i doctrinals.

o   Poema didàctic: poesia destinada a memoritzar preceptes morals i doctrinals.

Recursos:

o   El seu ús és necessari per tal de cridar l’atenció del públic analfabet. Els més usats són: interrogació retòrica, sentència, lliçó moral, gradació, anàfora, bimembració, paral·lelisme, enumeració i rima.

Ramon Llull (Mallorca, 1232?-1315?)

o   Primer gran escriptor de la literatura catalana. Va elevar el català a la categoria de llengua de cultura i és considerat el creador del català literari.

o   Vida:

o   Etapa cortesana fins als trenta anys: senescal a la cort de Jaume ii, matrimoni amb Blanca Picany, aventures amoroses i poemes trobadorescs dedicats a les seves amants.

o   Aparició de Crist ð abandonament de la vida mundana i inici d’una intensa vida espiritual que es concreta en tres punts:

§  Treball missioner a terres d’infidels.

§  Redacció de llibres per tal de convertir-los.

§  Creació d’escoles de llengües orientals per facilitar-ne l’adoctrinament.

o   “Art”: doctrina filosòfica lul·liana.

o   Les llengües de Llull:

o   Llatí: llengua de cultura

o   Àrab: llengua dels infidels que vol convertir

o   Català: perquè la seva obra arribi al poble

o   Provençal: poesia trobadoresca que va escriure en la seva etapa cortesana

o   Només es conserven les obres escrites en català i llatí.

o   La prosa lul·liana:

o   Sintaxi apta i flexible per a l’argumentació.

o   Creació de lèxic propi per expressar conceptes abstractes amb la incorporació de cultismes (fortitudo), ús de la derivació per crear paraules noves (apropincació) i evolució forçada de paraules llatines per convertir-les en patrimonials (tristícia).

o   Obra:

o   Obres filosòfiques i científiques:

§  Art abreujada de trobar la veritat

o   Obres místiques:

§  Llibre de contemplació en Déu

§  Llibre d’Amic i Amat (inclòs en el Blanquerna)

o   Obres didàctiques:

§  Llibre de l’ordre de cavalleria

§  Doctrina pueril

§  Llibre de gentil i els tres savis

o   Obres narratives:

§  Llibre d’Evast e Aloma i de Blanquerna son fill (organització de la societat des del punt de vista cristià)

§  Fèlix o Llibre de meravelles (inclou el Llibre de les bèsties, en què s’analitza l’organització de la societat quotidiana)

o   Obres poètiques:

§  Lo Desconhort

§  Cant de Ramon

Arnau de Vilanova

o   Metge de la cort catalana. Va destacar pels seus discursos contra l’excessiva riquesa dels eclesiàstics i per les opinions polítiques que consideraven els reis del casal d’Aragó els capdavanters d’una reforma religiosa a Occident. Conegut també pel seu discurs apocalíptic.

Francesc Eiximenis

o   Frare franciscà amb gran influència en la vida religiosa de l’època.

o   Obra més representativa: Lo Crestià, gran enciclopèdia (tretze llibres, se’n conserven quatre) sobre la ideologia cristiana amb intencions divulgatives i morals.

Sant Vicent Ferrer

o   Frare dominicà amb gran fama com a orador. Predicà per tot Europa i prengué part en el Compromís de Casp.

o   Es conserven molts dels seus sermons gràcies als reportadors que l’acompanyaven.

o   Estil:

o   Llenguatge col·loquial i popular.

o   Escenificació i gesticulació de part dels seus discursos.

o   Actualització dels passatges bíblic per fer-los més entenedors.

o   Ús de recursos retòrics repetitius per facilitar la memorització de les principals idees.

o   Ús d’exemples, comparacions, onomatopeies i hipèrboles.

Literatura satírica

o   Propugna un moralisme diferent, en el qual la ironia i l’humor conviden a considerar des de diferents punts de vista el sistema de valors de la societat medieval.

Anselm Turmeda

o   Franciscà convertit a l’Islam.

o   Obres:

o   Llibre de bons amonestaments

o   La disputa de l’ase: discussió de l’autor amb un ase en to de sàtira. Intenció: posar en dubte la moral de l’home.

o   Tufha: refutació de la doctrina cristiana en àrab.

LLENGUA I DIALECTE

Els dialectes del català

ELS ALMOGÀVERS

JAUME I EL CONQUERIDOR

ÈPOCA MEDIEVAL. LA HISTORIOGRAFIA

L’expansió de la llengua als segles xiii i xiv

o   Política d’expansió dels reis de la corona d’Aragó ð s’orienta vers la Mediterrània i el sud.

o   Segle xiii

§  Conquestes militars de Jaume i:

·         Mallorca (1229)

·         Eivissa (1235)

·         València (1238)

§  Conquestes posteriors:

·         Sicília (1282), Pere ii

·         Menorca (1287), Alfons ii

o   Segle xiv

§  Expedició dels almogàvers a Grècia (1303)

§  Sardenya (1324)

§  Annexió dels ducats d’Atenes i Neopàtria (1388)

o   Repoblació dels territoris conquerits per parlants catalans ð s’incrementa la presència de la llengua catalana en tota mena de textos escrits.

La Cancelleria Reial. El llenguatge solemne

o   Organisme administratiu de la corona d’Aragó creat per Jaume i (mitjan segle xiii) i encarregat de la correspondència, de l’arxiu i de la burocràcia.

o   1276: la documentació de la corona d’Aragó queda unificada en utilitzar totes les institucions del domini lingüístic català un mateix model de llengua.

o   Llenguatge caracteritzat per la solemnitat i l’estil reiteratiu.

Prosa historiogràfica. Les quatre grans cròniques

o   Crònica: text de caràcter historiogràfic escrit en prosa que tenia com a finalitat fomentar el patriotisme (exaltació d’un heroi), justificar la política reial i oferir una visió providencialista de la història (Déu al costat dels reis).  Son textos de gran religiositat i d’intenció moralitzadora.

o   Precedents:

o   Cançons de gesta (no se’n conserva cap)

o   De Rebus Hispaniae i Gesta Comitum Barcinonensium (traduccions)

o   Quatre grans cròniques catalanes:

o   Llibre dels feits o Crònica de Jaume i

§  Memòries del rei que aquest va dictar als seus col·laboradors.

§  Data de redacció: redactada en diversos períodes de la seva vida (segle xiii).

§  Contingut: parla de les seves conquestes (Mallorca, València, Múrcia) i dels seus avantpassats.

§  Estil:

·         Llenguatge popular i improvisat

·         Ús del plural majestàtic (“nós”)

·         Participació directa el els fets narrats

·         Esperit militar i heroic: descripció detallada d’episodis bèl·lics

·         Sentiment religiós (important: devoció mariana)

o   Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere

§  Bernat Desclot: funcionari de la Cancelleria.

§  Data de redacció: 1283-1288.

§  Contingut: bàsicament, tracta el regnat de Pere ii el Gran.

§  Utilitza fonts molt diverses: prosificacions de cançons de gesta, documentació administrativa, testimonis directes, etc.

§  Més objectiva que les altres cròniques.

o   Crònica de Ramon Muntaner

§  Cavaller de vida novel·lesca que va participar de manera directa en bona part dels fets narrats.

§  Participà en l’expedició dels almogàvers a Orient a càrrec de Roger de Flor, episodi que serviria com a font a Joanot Martorell a l’hora d’escriure Tirant lo Blanc.

§  Data de redacció: segle xiv.

§  Trets:

·         Monarquisme incondicional

·         Religiositat

·         Reflexions didàctiques i moralitzadores

§  Estil:

·         Detallisme violent i cru

·         Llenguatge senzill i directe, carregat de refranys i frases populars

·         Recursos joglarescs per captar l’atenció (“Què us diré?”)

·         Ús de les tres persones del singular (sensació de proximitat)

o   Crònica de Pere iii, el Cerimoniós

§  Ordenada, dirigida i revisada pel mateix monarca.

§  Consta d’un pròleg redactat pel rei, sis capítol i un apèndix.

§  Data de redacció: segle xiv.

§  Contingut: regnat del seu pare (Alfons iii, el Benigne) i el seu regnat.

§  Estil:

·         Llenguatge elegant i solemne, ple de fórmules administratives i legals

·         Sintaxi ordenada, molt propera a la prosa humanista

·         Redacció autobiogràfica (alterna els records personals amb el llenguatge administratiu)