divendres, 27 de setembre del 2013
ÈPOCA MEDIEVAL (SEGLES XIII-XV). RAMON LLULL. PROSA RELIGIOSA, DIDÀCTICA I SATÍRICA
Naixement
de la prosa literària
Prosa
didàctica, religiosa i moralitzant
o Gran interès per propagar la doctrina cristiana ð lluita contra heretgies, conversió de
creients d’altres religions, control ideològic del poble.
o Religiositat: presència del sentiment de devoció a la divinitat.
o Moralització: orientació de l’opinió i la conducta en favor dels valors
ètics (és a dir, els cristians).
o Didactisme: voluntat de fer entenedors els valors ètics i morals.
Gèneres
i recursos
Gèneres:
o
Faula: narració protagonitzada per
animals personificats que transmet una lliçó moral.
o
Exemple o conte: conté una lliçó
moral.
o
Sermó: exposició oral sobre
preceptes morals i doctrinals.
o
Poema didàctic: poesia destinada a
memoritzar preceptes morals i doctrinals.
Recursos:
o
El seu ús és necessari per tal de
cridar l’atenció del públic analfabet. Els més usats són: interrogació retòrica,
sentència, lliçó moral, gradació, anàfora, bimembració, paral·lelisme,
enumeració i rima.
Ramon
Llull (Mallorca, 1232?-1315?)
o Primer gran escriptor de la literatura catalana. Va elevar el català a
la categoria de llengua de cultura i és considerat el creador del català
literari.
o Vida:
o
Etapa cortesana fins als trenta
anys: senescal a la cort de Jaume ii,
matrimoni amb Blanca Picany, aventures amoroses i poemes trobadorescs dedicats
a les seves amants.
o
Aparició de Crist ð abandonament de la vida mundana
i inici d’una intensa vida espiritual que es concreta en tres punts:
§ Treball missioner a terres d’infidels.
§ Redacció de llibres per tal de convertir-los.
§ Creació d’escoles de llengües orientals per facilitar-ne
l’adoctrinament.
o
“Art”: doctrina filosòfica
lul·liana.
o Les llengües de Llull:
o
Llatí: llengua de cultura
o
Àrab: llengua dels infidels que
vol convertir
o
Català: perquè la seva obra arribi
al poble
o
Provençal: poesia trobadoresca que
va escriure en la seva etapa cortesana
o
Només es conserven les obres
escrites en català i llatí.
o La prosa lul·liana:
o
Sintaxi apta i flexible per a
l’argumentació.
o
Creació de lèxic propi per
expressar conceptes abstractes amb la incorporació de cultismes (fortitudo), ús de la derivació per crear
paraules noves (apropincació) i
evolució forçada de paraules llatines per convertir-les en patrimonials (tristícia).
o Obra:
o
Obres filosòfiques i científiques:
§ Art abreujada de trobar la
veritat
o
Obres místiques:
§ Llibre de contemplació en Déu
§ Llibre d’Amic i Amat (inclòs en el Blanquerna)
o
Obres didàctiques:
§ Llibre de l’ordre de
cavalleria
§ Doctrina pueril
§ Llibre de gentil i els tres
savis
o
Obres narratives:
§ Llibre d’Evast e Aloma i de
Blanquerna son fill (organització de la societat des
del punt de vista cristià)
§ Fèlix
o Llibre de meravelles (inclou el Llibre de les bèsties, en què s’analitza
l’organització de la societat quotidiana)
o
Obres poètiques:
§ Lo Desconhort
§ Cant de Ramon
Arnau
de Vilanova
o Metge de la cort catalana. Va destacar pels seus discursos contra
l’excessiva riquesa dels eclesiàstics i per les opinions polítiques que
consideraven els reis del casal d’Aragó els capdavanters d’una reforma
religiosa a Occident. Conegut també pel seu discurs apocalíptic.
Francesc
Eiximenis
o Frare franciscà amb gran influència en la vida religiosa de l’època.
o Obra més representativa: Lo
Crestià, gran enciclopèdia (tretze llibres, se’n conserven quatre) sobre la
ideologia cristiana amb intencions divulgatives i morals.
Sant
Vicent Ferrer
o Frare dominicà amb gran fama com a orador. Predicà per tot Europa i
prengué part en el Compromís de Casp.
o Es conserven molts dels seus sermons gràcies als reportadors que
l’acompanyaven.
o Estil:
o
Llenguatge col·loquial i popular.
o
Escenificació i gesticulació de
part dels seus discursos.
o
Actualització dels passatges
bíblic per fer-los més entenedors.
o
Ús de recursos retòrics repetitius
per facilitar la memorització de les principals idees.
o
Ús d’exemples, comparacions,
onomatopeies i hipèrboles.
Literatura
satírica
o
Propugna un moralisme diferent, en
el qual la ironia i l’humor conviden a considerar des de diferents punts de
vista el sistema de valors de la societat medieval.
Anselm
Turmeda
o Franciscà convertit a l’Islam.
o Obres:
o
Llibre de bons amonestaments
o
La disputa de l’ase: discussió de l’autor amb
un ase en to de sàtira. Intenció: posar en dubte la moral de l’home.
o
Tufha: refutació de la doctrina cristiana en
àrab.
.jpg)
ÈPOCA MEDIEVAL. LA HISTORIOGRAFIA
L’expansió
de la llengua als segles xiii i xiv
o Política d’expansió dels reis de la corona d’Aragó ð s’orienta vers la
Mediterrània i el sud.
o
Segle xiii
§ Conquestes militars de Jaume i:
·
Mallorca (1229)
·
Eivissa (1235)
·
València (1238)
§ Conquestes posteriors:
·
Sicília (1282), Pere ii
·
Menorca (1287), Alfons ii
o
Segle xiv
§ Expedició dels almogàvers a Grècia (1303)
§ Sardenya (1324)
§ Annexió dels ducats d’Atenes i Neopàtria (1388)
o Repoblació dels territoris conquerits per parlants catalans ð s’incrementa la
presència de la llengua catalana en tota mena de textos escrits.
La
Cancelleria Reial. El llenguatge solemne
o Organisme
administratiu de la corona d’Aragó creat per Jaume i (mitjan segle xiii)
i encarregat de la correspondència, de l’arxiu i de la burocràcia.
o 1276: la documentació de la corona d’Aragó queda unificada en utilitzar
totes les institucions del domini lingüístic català un mateix model de llengua.
o Llenguatge caracteritzat per la solemnitat i l’estil reiteratiu.
Prosa
historiogràfica. Les quatre grans cròniques
o Crònica: text de caràcter historiogràfic escrit en prosa que tenia com
a finalitat fomentar el patriotisme (exaltació d’un heroi), justificar la
política reial i oferir una visió providencialista de la història (Déu al
costat dels reis). Son textos de gran
religiositat i d’intenció moralitzadora.
o Precedents:
o
Cançons de gesta (no se’n conserva
cap)
o
De Rebus Hispaniae i Gesta Comitum Barcinonensium (traduccions)
o Quatre grans cròniques catalanes:
o
Llibre dels feits o Crònica de Jaume i
§ Memòries del rei que aquest va dictar als seus col·laboradors.
§ Data de redacció: redactada en diversos períodes de la seva vida (segle xiii).
§ Contingut: parla de les seves conquestes (Mallorca, València, Múrcia) i
dels seus avantpassats.
§ Estil:
·
Llenguatge popular i improvisat
·
Ús del plural majestàtic (“nós”)
·
Participació directa el els fets
narrats
·
Esperit militar i heroic:
descripció detallada d’episodis bèl·lics
·
Sentiment religiós (important:
devoció mariana)
o
Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere
§ Bernat Desclot: funcionari de la Cancelleria.
§ Data de redacció: 1283-1288.
§ Contingut: bàsicament, tracta el regnat de Pere ii el Gran.
§ Utilitza fonts molt diverses: prosificacions de cançons de gesta,
documentació administrativa, testimonis directes, etc.
§ Més objectiva que les altres cròniques.
o
Crònica de Ramon Muntaner
§ Cavaller de vida novel·lesca que va participar de manera directa en
bona part dels fets narrats.
§ Participà en l’expedició dels almogàvers a Orient a càrrec de Roger de
Flor, episodi que serviria com a font a Joanot Martorell a l’hora d’escriure Tirant lo Blanc.
§ Data de redacció: segle xiv.
§ Trets:
·
Monarquisme incondicional
·
Religiositat
·
Reflexions didàctiques i
moralitzadores
§ Estil:
·
Detallisme violent i cru
·
Llenguatge senzill i directe,
carregat de refranys i frases populars
·
Recursos joglarescs per captar
l’atenció (“Què us diré?”)
·
Ús de les tres persones del
singular (sensació de proximitat)
o
Crònica de Pere iii, el Cerimoniós
§ Ordenada, dirigida i revisada pel mateix monarca.
§ Consta d’un pròleg redactat pel rei, sis capítol i un apèndix.
§ Data de redacció: segle xiv.
§ Contingut: regnat del seu pare (Alfons iii,
el Benigne) i el seu regnat.
§ Estil:
·
Llenguatge elegant i solemne, ple
de fórmules administratives i legals
·
Sintaxi ordenada, molt propera a
la prosa humanista
·
Redacció autobiogràfica (alterna
els records personals amb el llenguatge administratiu)
DATES D'EXÀMENS DE LA PRIMERA AVALUACIÓ
25 d'octubre: primer parcial
5 de novembre: expressió escrita
22 de novembre: prova de la lectura La disputa de l'ase, d'Anselm Turmeda
3 de desembre: segon parcial
5 de novembre: expressió escrita
22 de novembre: prova de la lectura La disputa de l'ase, d'Anselm Turmeda
3 de desembre: segon parcial
ELS ORÍGENS LINGÜÍSTICS I LITERARIS
Els
orígens de la llengua: el llatí
o Romània: territoris que feien part de l’imperi romà on el llatí es va
convertir en llengua pròpia.
o Romanització: assimilació de la llengua i la cultura romanes per part
dels pobles conquerits.
o El llatí que es parlava a les diverses zones de la Romània evolucionarà
fins a convertir-se en llengües diferents (en funció de la situació del
territori, de la intensitat de la romanització, de la influència del substrat i
el superstrat, de la classe social dels colonitzadors, etc. ), denominades
vulgars (de VULGUS, “poble”). També les denominem llengües romàniques.
o Llengües romàniques:
galaicoportuguès, lleonès (o bable), castellà, aragonès, català, provençal o
occità, francès, sard, rètic (o retoromànic), italià, romanès i dàlmata (Ɨ).
o Dates clau d’aquest procés:
o
Inici de la romanització:
§ 218 aC. a la Península (els romans arriben a Empúries)
§ 123 aC. a Mallorca (Quint Cecili Metel)
o
476: caiguda de l’imperi romà
d’Occident.
o
711: arribada dels àrabs a la
Península.
Naixement
i expansió de la llengua (segles viii-xiii)
o Naixement del català: segle viii.
Culminació del procés: accés a l’escriptura (segle xiii).
o Època preliterària: glosses (traduccions de paraules o expressions en
textos llatins que el lector no entenia) i juraments feudals escrits en un
llatí molt catalanitzat.
o Textos més antics conservats en català (segle xii):
o
De caràcter legal:
§ Forum Iudicum (mitjan segle xii). Fragment
molt breu de la traducció d’un codi de lleis visigòtic (no es tracta d’un text
literari)
§ Altres: Furs de València, Costums de Tortosa, Usatges de Barcelona.
o
De caràcter religiós:
§ Homilies d’Organyà (principis segle xiii). Conjunt
de sermons acompanyats per la traducció d’un text litúrgics i un comentari (ja
és un text literari).
§ Altres: Cant de la Sibil·la, Vides de sants rossellonesos.
Les
primeres manifestacions literàries. El llenguatge poètic
Diferents manifestacions:
o
Poesia provençal: fou la més
important a Europa entre els segles xi
i xiii. Sorgeix a la regió
d’Occitània (sud de França). Als territoris de parla catalana es feia servir el
provençal o occità per conrear aquest tipus de poesia.
o
Poesia àrab: als territoris
ocupats pels àrabs fins a la conquesta de Jaume i.
o
Poesia llatina: vinculada als monestirs.
Ens
centrarem en la poesia provençal.
Els trobadors i els joglars
o
Trobadors (autors): creadors de la
lletra i la música d’aquest tipus de composicions.
o
Joglars (intèrprets): difusors
dels poemes. S’acompanyaven d’instruments musicals.
o
De vegades, ambdues funcions eren
assumides per un mateix individu.
L’amor cortès (també “fina benvolença” o “fina amors”)
o
És el tema per excel·lència de la
poesia trobadoresca. Influirà en tota la poesia posterior fins a Ausiàs March.
o
Reflecteix els dos pilars bàsics
de la societat feudal: el vassallatge (el trobador o “om“ es declara vassall de
la dama i es dirigeix a ella com a “midons”, que significa “senyora”) i la
religiositat (devoció mariana que deriva en una visió de la dona com a origen
de bondat).
o
Sempre parla de relacions
adúlteres.
o
Figures secundàries:
o
“Gilós”: marit a qui cal amagar la
relació
o
“Lausengiers”: difamadors
Modalitats poètiques
o
Estil:
o
Trobar leu: llenguatge senzill i
directe
o
Trobar ric: llenguatge ornamental,
carregat de recursos expressius
o
Trobar clus: llenguatge complicat,
ple de figures retòriques semàntiques i de pensament
o
Tema i intenció:
o
Cançó: lloança i idealització de
la dama
o
Sirventès: moralització,
propaganda política o sàtira
o
Plany: lament per la pèrdua
d’algun personatge
o
Pastorel·la: encontre amb una
pastora i posterior conversa
o
Escondit: excusa per haver traït
el secret amorós
o
Alba: lamentació dels enamorats
per haver-se de separar després d’haver passat la nit junts
Autors
Trobadors catalans
o
Guerau de Cabrera
o
Guillem de Cabestany
o
Guillem de Berguedà
o
Guillem de Cervera (Cerverí de
Girona)
Trobadors mallorquins
o
Berenguer d’Anoia
Trobairitz (poemes més sensuals)
o
Comtessa de Dia
o
Reina de Mallorques
La poesia entre els trobadors i Ausiàs March
o
Influència de la poesia
provençal ð
certàmens literaris (obres repetitives):
o
Consistori de la Gaia Ciència
(Tolosa)
o
Jocs Florals (Barcelona)
o
Procés de desprovençalització:
o
Jaume i Pere March
o
Andreu Febrer
o
Gilabert de Pròixita
o
Jordi de Sant Jordi
Subscriure's a:
Missatges (Atom)