LO SOMNI

ESQUEMA TEMA 4

PROSA HUMANÍSTICA I NARRATIVA

El prehumanisme i la llengua: la Cancelleria Reial

(veure temes 2 i 3)

L’esperit humanista

Humanisme: corrent de pensament que aspira al progrés de la humanitat a partir dels valors més intrínsecs de la persona: intel·ligència, raó i coneixement.

Context històric (segle xv):

o   El sistema de valors medieval comença a ser qüestionat

o   Cultura ciutadana, que es caracteritza per ser més profana, cercar l’entreteniment i reflectir la vida en les ciutats.

o   Interès pels autors clàssics

o   Antropocentrisme versus teocentrisme medieval

Prosa humanista:

o   Finalitat moralitzadora

o   Els models morals no són els cristians, sinó els clàssics grecollatins

o   Sintaxi llatina: complexitat sintàctica, estil ampul·lós i solemne, ús de cultismes, etc.

Antoni Canals

o   Frare dominicà deixeble de sant Vicent Ferrer

o   Càrrecs importants en la cort reial

o   Tradueix autors clàssics d’idees properes al cristianisme com Sèneca

o   Obres:

§  Originals: Tractat de confessió

§  Traduccions: De providència (Sèneca)

Bernat Metge

o   Alt funcionari de la Cancelleria Reial, funcionari de la cort.

o   A la mort del rei Joan I, és acusat de certes irregularitats en la seva gestió i empresonat. El 1391, després d’escriure Lo Somni, és alliberat.

o   Obres: idees medievals mesclades amb les humanistes.

§  Obres clarament medievals: Llibre de Fortuna e Prudència.

§  Mentalitat humanista, barrejada amb idees medievals: Valter e Griselda, Lo somni.

o   Lo somni:

§  Finalitat: defensar-se de les acusacions rebudes per tal d’obtenir la restitució en els càrrecs.

§  Forma dialogada

§  S’estructura en quatre llibres:

1.       L’autor i el difunt Joan I, que se li ha aparegut en somnis, dialoguen sobre la immortalitat de l’ànima.

2.       Joan I encarrega a Metge la redacció del llibre després d’explicar per què es troba al purgatori.

3.       Discurs de Tirèsies contra les dones.

4.       Metge fa un elogi de la condició femenina que acaba amb un elogi a les darreres reines de la Corona d’Aragó.

La novel·la cavalleresca

o   Idea clau: versemblança, que la diferencia de textos anteriors. Altres: ambientació en una època coneguda i propera, geografia coneguda i qualitats purament humanes dels protagonistes.

Curial e Güelfa

o   Anònima

o   Redactada entre 1435 i 1462

o   Temàtica: amorosa/sentimental i cavalleresca

o   Aparició de personatges reals com el rei Pere el Gran

o   Localització històrica i geogràfica: guerra contra França a finals del segle xiii

o   Tres parts:

§  Llibre primer. Güelfa patrocina i promociona Curial perquè faci mèrits cavallerescos.

§  Llibre segon. Curial participa en nombrosos tornejos, festes i episodis amorosos sota la vigilància de Festa, dama de Güelfa

§  Llibre tercer. Curial viatja a Orient, pateix esclavatge a Tunis i finalment, després de vèncer els turcs, aconsegueix ascendir socialment i casar-se amb Güelfa

Tirant lo Blanc

o   Obra lloada per Cervantes a El Quijote

o   Autor: Joanot Martorell.

§  Petita noblesa valenciana

§  Plets amb diversos enemics (lletres de batalla)

§  Cunyat d’Ausiàs March

§  Viatja a Portugal, Barcelona i Nàpols

o   Tema: proeses d’un cavaller humil que aconsegueix ascendir socialment gràcies als seus mèrits

o   Estructura: cinc parts

§  Aventures de Guillem de Varoic

§  Tirant a Anglaterra: formació i cavalleries individuals, cos a cos

§  Tirant a Sicília i Rodes: estrateg naval, preceptor reial i diplomàtic

§  Tirant a l’imperi grec: general d’un gran exercir de terra. Educació sentimental.

§  (se sol incloure dins l’anterior) Tirant al nord d’Àfrica: tasca missional

o   Trets:

§  Geografia coneguda i real

§  Connexió amb la realitat històrica

§  Els personatges responen a models reals (Tirant i Roger de Flor)

§  Les relacions amoroses són perfectament creïbles

§  Sensualitat i erotisme

§  Sentit de l’humor

§  Accions bèl·liques versemblants

§  Variació lingüística: diversitat de registres

§  Didactisme i moralisme: Tirant com a model