ÈPOCA MEDIEVAL. LA HISTORIOGRAFIA

L’expansió de la llengua als segles xiii i xiv

o   Política d’expansió dels reis de la corona d’Aragó ð s’orienta vers la Mediterrània i el sud.

o   Segle xiii

§  Conquestes militars de Jaume i:

·         Mallorca (1229)

·         Eivissa (1235)

·         València (1238)

§  Conquestes posteriors:

·         Sicília (1282), Pere ii

·         Menorca (1287), Alfons ii

o   Segle xiv

§  Expedició dels almogàvers a Grècia (1303)

§  Sardenya (1324)

§  Annexió dels ducats d’Atenes i Neopàtria (1388)

o   Repoblació dels territoris conquerits per parlants catalans ð s’incrementa la presència de la llengua catalana en tota mena de textos escrits.

La Cancelleria Reial. El llenguatge solemne

o   Organisme administratiu de la corona d’Aragó creat per Jaume i (mitjan segle xiii) i encarregat de la correspondència, de l’arxiu i de la burocràcia.

o   1276: la documentació de la corona d’Aragó queda unificada en utilitzar totes les institucions del domini lingüístic català un mateix model de llengua.

o   Llenguatge caracteritzat per la solemnitat i l’estil reiteratiu.

Prosa historiogràfica. Les quatre grans cròniques

o   Crònica: text de caràcter historiogràfic escrit en prosa que tenia com a finalitat fomentar el patriotisme (exaltació d’un heroi), justificar la política reial i oferir una visió providencialista de la història (Déu al costat dels reis).  Son textos de gran religiositat i d’intenció moralitzadora.

o   Precedents:

o   Cançons de gesta (no se’n conserva cap)

o   De Rebus Hispaniae i Gesta Comitum Barcinonensium (traduccions)

o   Quatre grans cròniques catalanes:

o   Llibre dels feits o Crònica de Jaume i

§  Memòries del rei que aquest va dictar als seus col·laboradors.

§  Data de redacció: redactada en diversos períodes de la seva vida (segle xiii).

§  Contingut: parla de les seves conquestes (Mallorca, València, Múrcia) i dels seus avantpassats.

§  Estil:

·         Llenguatge popular i improvisat

·         Ús del plural majestàtic (“nós”)

·         Participació directa el els fets narrats

·         Esperit militar i heroic: descripció detallada d’episodis bèl·lics

·         Sentiment religiós (important: devoció mariana)

o   Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere

§  Bernat Desclot: funcionari de la Cancelleria.

§  Data de redacció: 1283-1288.

§  Contingut: bàsicament, tracta el regnat de Pere ii el Gran.

§  Utilitza fonts molt diverses: prosificacions de cançons de gesta, documentació administrativa, testimonis directes, etc.

§  Més objectiva que les altres cròniques.

o   Crònica de Ramon Muntaner

§  Cavaller de vida novel·lesca que va participar de manera directa en bona part dels fets narrats.

§  Participà en l’expedició dels almogàvers a Orient a càrrec de Roger de Flor, episodi que serviria com a font a Joanot Martorell a l’hora d’escriure Tirant lo Blanc.

§  Data de redacció: segle xiv.

§  Trets:

·         Monarquisme incondicional

·         Religiositat

·         Reflexions didàctiques i moralitzadores

§  Estil:

·         Detallisme violent i cru

·         Llenguatge senzill i directe, carregat de refranys i frases populars

·         Recursos joglarescs per captar l’atenció (“Què us diré?”)

·         Ús de les tres persones del singular (sensació de proximitat)

o   Crònica de Pere iii, el Cerimoniós

§  Ordenada, dirigida i revisada pel mateix monarca.

§  Consta d’un pròleg redactat pel rei, sis capítol i un apèndix.

§  Data de redacció: segle xiv.

§  Contingut: regnat del seu pare (Alfons iii, el Benigne) i el seu regnat.

§  Estil:

·         Llenguatge elegant i solemne, ple de fórmules administratives i legals

·         Sintaxi ordenada, molt propera a la prosa humanista

·         Redacció autobiogràfica (alterna els records personals amb el llenguatge administratiu)