Els
orígens de la llengua: el llatí
o Romània: territoris que feien part de l’imperi romà on el llatí es va
convertir en llengua pròpia.
o Romanització: assimilació de la llengua i la cultura romanes per part
dels pobles conquerits.
o El llatí que es parlava a les diverses zones de la Romània evolucionarà
fins a convertir-se en llengües diferents (en funció de la situació del
territori, de la intensitat de la romanització, de la influència del substrat i
el superstrat, de la classe social dels colonitzadors, etc. ), denominades
vulgars (de VULGUS, “poble”). També les denominem llengües romàniques.
o Llengües romàniques:
galaicoportuguès, lleonès (o bable), castellà, aragonès, català, provençal o
occità, francès, sard, rètic (o retoromànic), italià, romanès i dàlmata (Ɨ).
o Dates clau d’aquest procés:
o
Inici de la romanització:
§ 218 aC. a la Península (els romans arriben a Empúries)
§ 123 aC. a Mallorca (Quint Cecili Metel)
o
476: caiguda de l’imperi romà
d’Occident.
o
711: arribada dels àrabs a la
Península.
Naixement
i expansió de la llengua (segles viii-xiii)
o Naixement del català: segle viii.
Culminació del procés: accés a l’escriptura (segle xiii).
o Època preliterària: glosses (traduccions de paraules o expressions en
textos llatins que el lector no entenia) i juraments feudals escrits en un
llatí molt catalanitzat.
o Textos més antics conservats en català (segle xii):
o
De caràcter legal:
§ Forum Iudicum (mitjan segle xii). Fragment
molt breu de la traducció d’un codi de lleis visigòtic (no es tracta d’un text
literari)
§ Altres: Furs de València, Costums de Tortosa, Usatges de Barcelona.
o
De caràcter religiós:
§ Homilies d’Organyà (principis segle xiii). Conjunt
de sermons acompanyats per la traducció d’un text litúrgics i un comentari (ja
és un text literari).
§ Altres: Cant de la Sibil·la, Vides de sants rossellonesos.
Les
primeres manifestacions literàries. El llenguatge poètic
Diferents manifestacions:
o
Poesia provençal: fou la més
important a Europa entre els segles xi
i xiii. Sorgeix a la regió
d’Occitània (sud de França). Als territoris de parla catalana es feia servir el
provençal o occità per conrear aquest tipus de poesia.
o
Poesia àrab: als territoris
ocupats pels àrabs fins a la conquesta de Jaume i.
o
Poesia llatina: vinculada als monestirs.
Ens
centrarem en la poesia provençal.
Els trobadors i els joglars
o
Trobadors (autors): creadors de la
lletra i la música d’aquest tipus de composicions.
o
Joglars (intèrprets): difusors
dels poemes. S’acompanyaven d’instruments musicals.
o
De vegades, ambdues funcions eren
assumides per un mateix individu.
L’amor cortès (també “fina benvolença” o “fina amors”)
o
És el tema per excel·lència de la
poesia trobadoresca. Influirà en tota la poesia posterior fins a Ausiàs March.
o
Reflecteix els dos pilars bàsics
de la societat feudal: el vassallatge (el trobador o “om“ es declara vassall de
la dama i es dirigeix a ella com a “midons”, que significa “senyora”) i la
religiositat (devoció mariana que deriva en una visió de la dona com a origen
de bondat).
o
Sempre parla de relacions
adúlteres.
o
Figures secundàries:
o
“Gilós”: marit a qui cal amagar la
relació
o
“Lausengiers”: difamadors
Modalitats poètiques
o
Estil:
o
Trobar leu: llenguatge senzill i
directe
o
Trobar ric: llenguatge ornamental,
carregat de recursos expressius
o
Trobar clus: llenguatge complicat,
ple de figures retòriques semàntiques i de pensament
o
Tema i intenció:
o
Cançó: lloança i idealització de
la dama
o
Sirventès: moralització,
propaganda política o sàtira
o
Plany: lament per la pèrdua
d’algun personatge
o
Pastorel·la: encontre amb una
pastora i posterior conversa
o
Escondit: excusa per haver traït
el secret amorós
o
Alba: lamentació dels enamorats
per haver-se de separar després d’haver passat la nit junts
Autors
Trobadors catalans
o
Guerau de Cabrera
o
Guillem de Cabestany
o
Guillem de Berguedà
o
Guillem de Cervera (Cerverí de
Girona)
Trobadors mallorquins
o
Berenguer d’Anoia
Trobairitz (poemes més sensuals)
o
Comtessa de Dia
o
Reina de Mallorques
La poesia entre els trobadors i Ausiàs March
o
Influència de la poesia
provençal ð
certàmens literaris (obres repetitives):
o
Consistori de la Gaia Ciència
(Tolosa)
o
Jocs Florals (Barcelona)
o
Procés de desprovençalització:
o
Jaume i Pere March
o
Andreu Febrer
o
Gilabert de Pròixita
o
Jordi de Sant Jordi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada